La llibreria Ambra de Gandia
Resum
Parlar de la llibreria Ambra és parlar de la seua fundadora, Pepa Ferrando. Ella sempre contava que, amb la venda d’uns horts que va heretar de la família, va decidir muntar la seua primera llibreria a Dénia, a la plaça del Convent, l’any 1983. Com ja heu esbrinat, aquestes terres estaven dins de la partida d’Ambra de Pego, i d’ací l’homenatge que Pepa brinda als seus orígens.
Deu anys després, Pepa Ferrando continuà el seu atreviment i, animada per la creació de l’Escola Universitària de Gandia, va decidir que la ciutat era un lloc magnífic per obrir la seua segona llibreria. Ho va fer al centre històric, a l’emblemàtica plaça de les Escoles Pies, just enfront de l’edifici que dona nom a la plaça i que albergà la universitat fundada el 1546 pel duc sant Francesc de Borja i regentada per la Companyia de Jesús.
Tot i que era època de crisi econòmica, Ambra obrí les portes per a oferir una àmplia oferta literària, de tots els gèneres, inspirada en les llibreries que en aquell moment estaven de moda a Barcelona i fent del llibre el centre de la seua raó de ser. A més, introduí a la comarca el concepte de llibreria com un espai on es venen llibres, però també altres experiències culturals, com ara contacontes, presentacions de llibres, recitals de poesia, etc.
Una vesprada de finals de febrer de 2001, quan entrava a Ambra per comprar-me una novel·la en valencià, vaig llegir un avís, penjat a la porta, que informava sobre una oferta de treball. Des de darrere del mostrador, mentre conversàvem cordialment, Pepa em demanà si estava interessada en treballar amb ella. Imagineu-vos com vaig eixir d’allí, amb una somriure d’orella a orella. Així va començar la meua relació amb Ambra.
Uns anys després, concretament el 2006, Ambra traslladà la seua seu a cent metres de la que havia estat la seua casa des que es va instal·lar a Gandia. La nova ubicació és l’actual, a l’avinguda d’Alacant, número 12, en un local que manté l’essència de les cases tradicionals valencianes de principis de segle XX, tot mantenint els sostres alts de bigues de fusta i la porta d’entrada de fusta senyorial, de les que ja no n’hi queden. En els seus inicis, era el local d’un comerç familiar de saladures, administrat ja per la segona generació.
És en aquesta ubicació on Ambra esclata i manifesta el seu paper dinamitzador i d’agent cultural del seu entorn i de la comarca, organitzant presentacions de novel·les premiades, d’autores i autors amb un currículum literari d’infart, recitals de poesia de poetes reconegudes tant per la crítica com pel públic, contacontes per a la xicalla, actes de maridatge de vi amb poesia o música i poesia, etc.
Així arribem al 2011, quan Pepa decideix que ha arribat el moment de jubilar-se i jo considere que podria assumir la gerència de la llibreria, tasca gens lleugera ni fàcil. Era tot un repte, perquè Ambra s’havia convertit en la llibreria de referència del nostre entorn.
Ara mateix, escrivint aquestes paraules i fent la mirada enrere, han passat quasi dotze anys des d’aquell dimarts 1 de novembre de 2011 en què em vaig convertir en la nova llibretera d’Ambra, treball que vaig assumir plenament, amb molta cura i amb molt de respecte. Vull compartir amb vosaltres que ha estat un camí complex, unes vegades amb pedres enmig, però d’altres amb molta il·lusió, també amb molt d’esforç i amb la generositat de molta gent que han fet que els obstacles anaren resolent-se a poc a poc.
La llibreria Ambra continua el seu camí, acompanyada de totes i tots vosaltres, lectores, lectors, autores, autors, editores i editors, distribuïdors, il·lustradores i il·lustradors… Continuem fent camí al vostre costat, sempre.
