Caldesa, la nova revista literària de la Universitat de València
Resum
Caldesa no és un nom qualsevol. Evoca la València esplendorosa del segle d’or de les lletres catalanes, una ciutat amb remor de tertúlies i concursos poètics entre tocs de campanes, trobades d’amants secrets i bigarrades històries de desitjos insatisfets que supuren, de l’ànima als textos, sovint per a descans de les doloroses ferides d’amor. I, justament, perquè no és un de qualsevol, sembla un nom tan oportú per a la nova revista literària dels estudiants de la Universitat de València. Una revista que es vol presentar com «Un projecte per definir, una identitat esgarrada a mig cloure que va teixint-se amb l’ajuda de col·laboradors i amics». És a dir, un projecte en evolució que parteix del llegat dels clàssics per a traçar un camí d’expressió literària plural, oberta, innovadora i lliure. Així ho afirmen els seus impulsors a l’editorial del segon número, aparegut el passat mes de gener.
Norman Ortells, Andreu Blai, Blanca Garcia-Oliver, Joan Belló, Diego Albarracín, Roser Serra, Josep Alapont i Joana Signes són vuit estudiants d’humanitats units per una bona amistat nascuda entre les aules universitàries de València, les de la Universitat Catalana d’Estiu i les trobades a la llibreria Fan Set, on acostumen a reunir-se. Més enllà de l’amistat, alimenten conjuntament interessants propòsits creatius que han començat a fructificar amb la revista. Constitueixen el millor exemple d’una joventut culturalment compromesa amb el català i usuària de les xarxes socials, que ha adquirit consciència de la necessitat de crear una alternativa literària als continguts habituals que hi circulen. Per cert, el format digital amb què va començar la revista ara es complementa amb la versió en paper, que es pot adquirir a la Fan Set.
Per entendre l’esperit que impulsa Caldesa cal prendre esment del lema que la inspira, plenament coherent amb el títol: «Ab diversitat de tan impossibles pensaments». Un lema que posa de manifest la voluntat d’integrar una multiplicitat tant d’autories com de gèneres, i de connectar punts contraris des de la voluntat de no tancar-se a res, no estandarditzar-se ni esdevenir un producte cultural a l’ús, previsible. En aquest sentit, els seus joves impulsors prefereixen «un desordre, la ignorància del conjunt i la llibertat que aquest ens permet». És a dir, creativitat en estat pur i per damunt de tot, la creativitat d’una nova generació que pretén dir el món amb les seues paraules. «De les diverses raons per les quals s’escriu, ser feliç no n’és una […]. Rere la febre creadora hi ha patiment i l’acceptació del creador d’aquesta condició sui generis. Com un trànsit necessari, l’esforç i el dolor participen en aquells que cerquen una experiència genuïna i comunicable.» Així es presenten en l’editorial del primer número, com una generació emergent que accepta el dolor com indispensable davant la gosadia de buscar una veu pròpia i fer-ne un clam. Una maduresa admirable.
De fet, l’experiència de Caldesa és més que una activitat literària. Constitueix un embrió de contactes, coneixences i oportunitats d’aprendre, publicar i plantejar-se futures línies de treball o d’investigació. D’ací el sentit obert del projecte que els permet reinventar-se, si cal, número a número. Sense ànim d’establir seccions, a la revista tenen cabuda tant l’entrevista, la narrativa i la poesia com els estudis literaris o l’assaig. La participació està oberta al jovent de tots els Països Catalans que escriga bé. Per tant, d’entrada, els únics requisits per a poder col·laborar amb la revista són la llengua i la qualitat. Aquesta amplitud de mires ha fet que del primer al segon número haja augmentat molt el nombre de joves amb pretensions de publicar en Caldesa, un fet que produeix gran satisfacció al consell de redacció, tot i les dificultats creixents a l’hora d’escollir els materials definitius.
De moment, els dos primers exemplars de Caldesa han destacat per la solidesa de les col·laboracions. Una entrevista a Max Codinach i una altra a Mercè Pérez, editora de Sembra Llibres, revelen l’aposta per donar veu a nous valors del món poètic i editorial. Articles sobre la sociolingüística al Marroc, la influència dels clàssics en Ausias March, les interferències del castellà en la llengua catalana, el Mundial de futbol, o estudis sobre figures com Balzac, Estellés o Damià Huguet. A més, un bon nombre de peces de creació poètica, narrativa curta, teatre i crítica que destaquen per la frescor i la originalitat de les mirades i propostes. Tot plegat, converteix Caldesa en un referent, a partir d’ara imprescindible, entre les nostres revistes de creació literària.
Per acabar només cal destacar que, a l’interés dels continguts cal sumar la qualitat del disseny gràfic, obra de Josep Alapont. Pren com a referent el treball de Víctor Garcia Tur a la revista Branca, i exposa la necessitat de combinar formalitat i llibertat, traient el màxim partit del color i la geometria. L’atractiu disseny de Caldesa porta implícit un homenatge als patrons geomètrics sobre pintures clàssiques de Rafael Armengol, que en el segon número s’enriqueix amb motius rococó i il·lustracions diverses. Tot plegat aconsegueix donar un caràcter molt personal a Caldesa, francament atractiu.
