Jaume Guiscafrè i l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó: trenta anys dedicats a la investigació feta amb passió i excel·lència

Resum

Jaume Guiscafrè Danús és professor titular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) on imparteix classes d’estudis literaris i de folklorística des de fa més de vint anys. És llicenciat en Filologia Catalana i doctor cum laude per la UIB amb la tesi doctoral El Rondallari Aguiló. Transcripció, catalogació i estudi introductori. L’any 2013 va posar en marxa l’Arxiu de Folklore de la UIB. Ha dedicat una part molt important de la seva carrera a investigar sobre temes vinculats a l’estudi de la cultura popular. Una de les seves principals línies d’investigació és la rondallística i, en concret, la catalogació i l’anàlisi de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó d’Antoni M. Alcover. Ha dedicat una trentena d’anys a aquesta tasca que fa poc temps ha culminat amb la publicació del darrer volum, el novè, de la versió comentada de l’esmentat Aplec.

Per què us decidíreu a treballar amb les rondalles? Com va ser l’inici d’aquesta etapa?

La veritat és que no va ser una decisió gaire premeditada. Quan em vaig llicenciar, el Consell de Mallorca va oferir una beca per a la digitalització dels originals de les rondalles que havien de constituir la base de l’edició commemorativa del centenari de la publicació de l’Aplec. Vaig guanyar aquesta beca, però no vaig poder començar a digitalitzar els textos perquè l’escàner amb què havia de fer la feina no havia arribat a la universitat. En Josep Antoni Grimalt, aleshores, em va demanar que fes una recerca bibliogràfica sobre les edicions i les traduccions que havia tengut cada rondalla. El resultat final es va publicar en forma d’article a Randa. Aleshores ja havia arribat l’escàner i vaig poder-me dedicar a digitalitzar els textos i a preparar-los per a l’edició. A instàncies de Josep Antoni Grimalt, el Consell de Mallorca em va renovar la beca durant sis anys, ja no per dur a terme la digitalització sinó per col·laborar en l’edició. La relectura de les versions d’Alcover i el mestratge d’en Josep Antoni em varen fer decidir per orientar la meva recerca cap a la rondallística.

Des del 1992 que començàreu fins al 2022 que ha aparegut el darrer volum, han passat trenta anys. És un període llarguíssim de treball. Què és el que us ha mantingut ferm en aquesta comesa tan difícil i tan llarga?

Crec que la voluntat d’acabar la feina. Entre el 1992 i el 1999, la meva ocupació principal era fer feina per a l’edició de l’obra. A partir de 1999, però, vaig haver de renunciar a la beca perquè em vaig incorporar com a professor ajudant al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Des de llavors, les obligacions acadèmiques, tant meves com d’en Josep Antoni, varen alentir el ritme de preparació i d’edició dels volums. Tant nosaltres dos com els responsables de l’Editorial Moll —i, posteriorment, de la Institució Francesc de Borja Moll i de la Nova Editorial Moll— teníem molt clar que havíem d’acabar l’edició fos com fos.

El treball colze a colze amb el Dr. Josep Antoni Grimalt, una autoritat acadèmica, que ha dedicat gairebé tota la vida a analitzar l’Aplec d’Alcover —em sembla que des de 1962—, una personalitat particular i erudita, què us ha suposat?

Haver pogut fer feina durant tant d’anys amb en Josep Antoni Grimalt ha estat un privilegi i un fet decisiu en la meva formació com a investigador, com a docent i, al cap i a la fi, com a persona. N’he après tantes coses, i no només de rondallística, i hi tenc tants de deutes que no basta l’espai de què disposam per enumerar-los… Hem fet molta de feina plegats i sempre l’hem feta de gust i sense perdre mai les ganes de riure.

L’edició comentada de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó d’Alcover que heu fet juntament amb el Dr. Josep Antoni Grimalt és obra magna, una de les obres clàssiques, que no caduquen, al contrari, que cobren valor amb el pas del temps, quina és la vostra valoració d’aquesta feina tan llarga en el temps i tan ingent?

Jo crec que en podem estar satisfets perquè el resultat final, tot i les imperfeccions i els aspectes millorables que conté, s’adiu amb els propòsits amb què en Josep Antoni Grimalt i en Francesc Moll havien concebut inicialment aquesta edició. D’altra banda, el fet que la feina s’hagi allargat tant també ens ha obligat a haver-nos d’actualitzar constantment i l’edició se n’ha beneficiat en molts aspectes. Un d’important és que a partir del volum cinquè les versions ja hi apareixen catalogades d’acord amb la revisió que Hans-Jörg Uther va fer del catàleg The Types of the Folktale, d’Antti Aarne i Stith Thompson, i que va publicar el 2004 amb el títol The Types of International Folktales.

La publicació de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó s’inicià l’any 1996 amb motiu de la celebració del centenari de l’edició del primer volum de rondalles publicat per Antoni M. Alcover. D’aleshores ençà, han anat apareixent nous volums —l’any 1998, 2001, 2006, 2009, etc.— fins a arribar al darrer, el novè, que ha vist la llum a finals del 2022. Al llarg d’aquests vint-i-sis anys, com ha estat el procés de publicació i de distribució i quina ha estat l’acollida d’aquests volums per part dels lectors?

D’entrada, pens que el procés d’edició i de publicació s’ha allargat massa, per raons i causes diverses, algunes de les quals ja he esmentat. Cal afegir-hi, a més, la fallida de l’Editorial Moll el 2014. Diria que hi ha hagut uns determinats lectors que han donat una molt bona acollida a aquesta edició i la millor bona prova n’és el fet que l’editorial no va tenir gaires problemes a l’hora d’assolir el finançament necessari per mitjà de campanyes de crowdfunding per poder publicar els volums sisè, vuitè i novè. Dit això, hauríem de veure quin és el perfil d’aquests lectors, però sospit que no són, precisament, joves. I això sí que em pareix una mica preocupant.

L’edició distribueix les rondalles segons els tipus: si són religioses, meravelloses, humanes… ens pot explicar una mica com i per què?

La decisió de distribuir les rondalles d’acord amb la classe a què pertanyen i el tipus a què s’han d’adscriure respon a dues raons complementàries: posar en relleu tot allò que les versions d’Alcover comparteixen amb la tradició narrativa oral universal i facilitar la identificació de cada relat amb el tipus a què correspon. De manera general, els dos propòsits principals que han guiat la nostra feina han estat editar els textos de l’Aplec amb les eines i la metodologia pròpies de la rondallística i de la filologia —a la qual cosa Alcover va renunciar de manera explícita— i, justament amb l’ajut d’aquestes eines i d’aquesta metodologia, desmentir els prejudicis, els tòpics banals i les idees preconcebudes amb què s’ha jutjat i encara avui dia es jutja l’Aplec de rondaies mallorquines.

En un procés tan llarg i de treball intens i meticulós, segur que heu viscut algunes anècdotes curioses. Ens en podeu contar alguna?

La veritat és que sí. En Josep Antoni o, més ben dit, el professor Grimalt és ell mateix una font inacabable d’anècdotes i haver-hi compartit despatx i viatges a congressos durant tants d’anys m’ha permès viure’n moltes. El darrer dia de la trobada anual del Grup d’Estudis Etnopoètics que va tenir lloc a Bocairent va plovisquejar. Al vespre, els assistents a la trobada havíem d’anar al teatre de la localitat a presenciar-hi un espectacle. En Josep hi va comparèixer amb una bossa de plàstic a cada peu, passada entre la sabata i el calcetí, per prevenir-se d’una possible remullada… N’hi ha testimonis fotogràfics.

A qui va adreçada aquesta obra? És per al públic en general o per als lectors especialistes en la matèria? Considerau que aquesta edició definitiva de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover anul·la el paper de l’edició popular —publicada entre els anys 1936 i 1972 i que s’ha anat reeditant any rere any— i la fa prescindible o, al contrari, considerau que són edicions complementàries?

Aquesta edició va destinada tant als lectors en general com als especialistes en la matèria. De fet, la presentació i la distribució dels comentaris i de les informacions complementàries als textos d’Alcover dins cada volum responen a aquest doble destinatari. El lector general, si ho vol fer, pot prescindir de les informacions i dels comentaris adreçats als especialistes i la seva experiència lectora no se’n ressentirà. La nostra edició, però, de cap manera no fa prescindible l’edició popular, ni de molt: el lector model i els propòsits editorials d’una i altra són diferents.

Només ens resta donar-vos l’enhorabona per aquesta feina tan ben feta i que suposa una fita, no només dins el conjunt de l’etnopoètica internacional sinó també dins la història de la literatura catalana i europea de tots els temps.

Moltes de gràcies per aquestes paraules vostres tan amables.