«Feu-vos a la mar»
Resum
La claror al jardí/The Sunlight on the Garden, la mostra antològica de la poesia de Louis MacNeice, triada i traduïda pel poeta i traductor Marcel Riera, és un llibre que hem de saludar com a triplement oportú. En primera instància, pel fet que significa, finalment, la incorporació de MacNeice al cànon de grans autors moderns versionats al català. Després, perquè aquesta selecció ens arriba just en ple procés de reavaluació, a l’alça, de l’obra poètica de MacNeice al sistema literari anglosaxó. I, finalment, perquè representa la voluntat ferma de continuïtat, tan desitjada, del projecte literari de Salze Editorial, tan diligentment encapçalada pel poeta, traductor, dissenyador i editor, Josep Porcar.
Era de justícia que es publiqués en català un bon recull de l’obra de MacNeice pel seu compromís polític i personal durant la Guerra Civil. De fet, a partir de la seva primera visita a Barcelona el 1936 va ser un dels primers intel·lectuals a discernir que la Guerra Civil era el preludi claríssim d’un conflicte més vast que vindria en el futur. Pel que fa a la recepció de l’obra de MacNeice s’ha produït un gir copernicà que ha canviat del tot la visió del nostre autor. L’han alliberat de l’etiqueta simplificadora de «poeta dels anys trenta», seguidor d’Auden, darrere de Stephen Spender i Cecil Day-Lewis. Ara Auden ha quedat com un clàssic inqüestionable i MacNeice està pujant de cotització mentre Spender i Day-Lewis van desapareixent del mapa.
Ara, sense aquesta cotilla estrenyedora, es poden apreciar millor les contribucions originals de MacNeice a la lírica moderna del segle, com ara la seva despamfletització de la poesia de compromís polític i social, la seva tasca per reconciliar la llengua parlada amb la llengua poètica, la seva subtil lluita per flexibilitzar el ritme del vers, la seva voluntat clara de reconduir l’impuls èpic de la poesia tradicional cap al poema llarg modern o el poema seriat, el seu esforç per naturalitzar la poesia de gran exigència moral, intel·lectual i artística, la seva determinació de contrarestar els extrems del pessimisme exacerbat amb un escepticisme de gran penetració, el seu vitalisme matisat i sofisticat.
Marcel Riera, reconegut traductor que s’ha especialitzat en versionar al català la poesia angloamericana moderna, ens ha ofert a La claror al jardí/The Sunlight on the Garden una densa antologia de 67 poemes de MacNeice. Riera ha optat, sàviament, per una mostra panoràmica que recorre l’arc cronològic des de Blind fireworks (1929), un primer llibre que MacNeice no va aplegar a la seva obra reunida, fins a The Burning Perch (1963), publicat poques setmanes després de la prematura mort de l’autor a 55 anys. «Triar és opinar» deia el mestre Carles Riba. Per això el nostre antòleg-traductor s’ha dedicat sobretot a un dels vessants de la producció de MacNeice, el poema líric breu. A l’antologia, els lectors trobaran un bon grapat dels poemes més populars i representatius del poeta, poemes com ara «Thalassa», «Neu», «La claror al jardí», «Música de gaites», «La sala de lectura del Museu Britànic», «Pregària abans del naixement», «El seient de la cantonada» o «Pomeres florides». A més, Riera, seguint les lectures crítiques més habituals de l’obra de MacNeice, ha optat majoritàriament pels poemes dels anys trenta i quaranta.
El traductor s’ha esforçat en traslladar fidelment l’obra de MacNeice al català, respectant al màxim possible els trets característics del seu discurs líric. Riera ha mirat de calcar l’efecte conceptual i formal de MacNeice perquè arribi intacte al públic lector en llengua catalana. Els dos aspectes que més han sofert en el trasllat són el lèxic tan matisat de MacNeice i la seva música rítmica, gairebé impossible d’imitar. Amb tot, però, La claror al jardí/The Sunlight on the Garden es pot considerar una excel·lent introducció a una de les veus més distintives, originals i decisives de la poesia en llengua anglesa del fastuós i fèrtil segle XX.
