Alquímia a Russafa

Resum

Fer servir el mot «alquímia» desplega un imaginari col·lectiu d’idees relacionades amb misteris, bruixots medievals i demostracions pseudocientífiques. No concorda, per tant, amb la consciència occidental moderna, en què un empirisme esgarrifós esborra qualsevol petjada de misteri. Però, què és l’alquímia sinó l’art del canvi i la transmutació dels cossos? I no és empíric el canvi d’alguns cossos? Els arbres canvien amb les estacions, els cucs esdevenen papallones i l’existència humana és un continu trànsit cap a una forma nova. En la novel·la Aurèlia oculta, Éncar Reig Oltra inscriu els misteris de l’alquímia en els carrers de Russafa.

A la pensió Victòria, situada en el barri de la ciutat de València, arriba des de Cocentaina i al ritme accelerat de la fugida la jove Aurèlia. La casa, que ocupa la planta més alta de l’edifici, és un lloc misteriós on conviuen persones de curiosa existència. Una llar encantada, plena de llum i foscor, on tota persona que hi viu no vol o no pot anar-se’n. Enmig del tràfec de l’habitatge, hi ha el personatge de Vita, que manté, des del principi, una connexió especial amb Aurèlia. La novel·la és la història dels misteris que amaga la pensió Victòria, les forces còsmiques que mouen Aurèlia i la relació canviant dels cossos amb el temps i l’espai.

Aurèlia oculta és la primera novel·la de l’autora. Aquesta aposta per una narració que acarona la novel·la negra. No obstant això, no seria ni correcte ni literari ubicar-la únicament en aquest gènere. La novel·la conjuga els misteris amb un caràcter fantàstic i sobrenatural. Els fets narrats ocorren en el llindar de la consciència i el somni. L’atmosfera que es crea sembla estar per sobre de la realitat, fins al punt on el temps i l’espai es confonen, es fusionen i es transformen. A més, junt al costat de la fantasia i la novel·la negra, Reig Oltra incorpora una banda sonora a la narració, amb mencions a determinats artistes i citacions de lletres de cançons. Per tant, el text és un conjunt de misteri, fantasia i música, una novel·la que navega entre gèneres fixats i propostes personals.

L’estil de l’autora és fresc, informal i, alhora, sofisticat. El ritme que li dona a la narració és actiu i ho aconsegueix, fonamentalment, amb dos elements: la dosificació de la informació i la sensació de moviment que transmet la pensió. En primer lloc, la informació apareix en petites dosis, capítol rere capítol. Una quantitat més que suficient per mantindre el lector en una expectació que el convide a girar les pàgines. En segon lloc, l’autora crea un tràfec de persones i misteris molt ben conjugat. Tot i que el temps sembla que se suspén sobre la casa, al seu interior els personatges caminen amunt i avall, apareixen i desapareixen, per crear un xicotet ecosistema actiu i frenètic. Aquests dos punts constitueixen el fort de la novel·la i un coneixement narratiu brillant per part de l’autora.

La història d’Aurèlia és un relat fascinant i perfecte per fer tremolar el cos. El seu misteri condueix els lectors cap a un exercici d’apartar els ulls d’allò clar i provat. La lectura d’aquesta novel·la amaga un viatge cap a la tradició de l’alquímia, l’observació dels cossos celestes, la nigromància i a l’interior de l’ésser. A través de totes aquestes arts obscures i dubtoses, la protagonista obri un camí per a descobrir-se. Per tant, la tasca del lector ha de ser la mateixa: mirar cap a l’interior per mitjà dels misteris d’Aurèlia i els seus companys de vida. En resum, el que proposa Reig Oltra és conviure amb allò màgic i desconegut per a respondre les preguntes que planteja l’existència provada i coneguda.