Benvolgut imbècil

Resum

Virginie Despentes (França, 1969), l’autora que es va consagrar en el mercat editorial amb la controvertida Teoria King Kong torna, ja com a indiscutible referent dels feminismes actuals, amb la publicació de Benvolgut imbècil, en Sembra Llibres, amb traducció d’Oriol Valls.

La controvertida obra de Despentes constitueix una ficció construïda a través del clàssic diàleg in absentia entre dos personatges en eterna disputa. La Rebeca, una actriu en peu de lluita contra la discriminació encoberta que pateixen els qui viuen de la seua imatge a una certa edat, defensarà la plenitud de l’actriu madura que no troba el seu lloc en la discriminadora indústria del cinema. D’altra banda, l’Òscar, un escriptor amargat i aferrat a l’anonimat de la virtualitat, tractarà d’obrir-se camí en el complicat univers de la publicació literària mitjançant els seus comentaris perniciosos i incendiaris en les xarxes socials. El diàleg creuat entre tots dos personatges, oscil·lants entre el camp de la víctima i el victimari, ordenen la història principal, tant pel que fa a les disposicions materials i textuals, com al contingut mateix del relat.

Entre respostes i contrarespostes afloraran, com dos dels grans fantasmes del nostre temps, el monstre de l’ego desmesurat i la salut mental, al mateix temps que la desconfiança i la inseguretat. La fina línia que separarà tots dos universos emocionals farà oscil·lar els personatges d’un costat a un altre al ritme que avance el diàleg entre ells i les seues disputes personals. La instància psíquica dels personatges i la seua capacitat per a intervindre en l’autoestima de l’altre a través de les xarxes posarà de manifest els perills de l’autocomplaença en el món virtual i la transcendència de tot això en l’actitud que adoptaran per a fer front als atacs de l’altre. Tot això matisarà l’ecologia relacional dels dos, visibilitzant la seua falta de gestió emocional, principis que deixen entreveure prejudicis molt vinculats amb el classisme, el masclisme o la violència desmesurada del món actual.

No obstant això, no són només les contradiccions en disputa dels dos interlocutors l’única via que utilitza Despentes per a destapar els incendis de la nostra època, també el relat d’aquells personatges que orbiten al voltant d’aquests dos i que en pateixen alguns dels malestars. En aquest cas, la història de Zoé, la jove subalterna d’Òscar, emergeix a la superfície de la novel·la amb un relat aterridor sobre l’assetjament sexual en l’àmbit laboral. Assetjament que serà verbalitzat, una vegada més, a través del blog personal, un ciberespai d’alleujament i resiliència.

És, doncs, la novel·la que el lector té a les mans, un manifest crític i dissident sobre les relacions personals en la societat ultraconnectada que vivim. Un relat a dues veus, però en el fons coral, del qual emanen els aprenentatges del moviment #MeToo i que qüestiona, en un excel·lent format de correspondència, l’hostilitat del món actual, al mateix temps que emet una efectiva autocrítica generacional.