Del capitalisme voraç instal·lat a les nostres vides Del capitalisme voraç instal·lat a les nostres vides Teatre 99, numero 99, Ressenyes 99 Del capitalisme voraç instal·lat a les nostres vides
Resum
Josep Julien (Barcelona, 1966) és dramaturg, actor i docent. Graduat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a dramaturg ha escrit diverses obres que han sigut guardonades amb diferents reconeixements: Premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2004 per Anitta Split; Premi Octubre de teatre 2006 per Sex n’ Drugs ‘Johan Cruyff’; Premi Fundació Romea 2008 per Hong Kong Haddock; Premi SGAE Jardiel Poncela 2020 per Bonobo; Premi Quim Masó a la producció teatral en llengua catalana 2021 per Bonobo, i amb Carn Humana va rebre el Premi de Teatre Palanca i Roca Ciutat d’Alzira 2022.
Carn humana és una comèdia càustica, una riallada cruel plantejada en un escenari aparentment normal, el d’una casa, el d’una parella que ha adoptat un fill, però que amaga, sota la catifa, la deshumanització dels temps en què vivim.
Tot comença amb un monòleg de Ramon, que exposa unes regles del joc ordinàries, corrents:
Bona nit.
Aquesta història va del meu fill.
D’un nen de cinc anys, va.
I de la seva mare.
I de mi, és clar. També va una mica de mi.
És una història, per entendre’ns, familiar.
Allò familiar, pensem, no espanta, ens identifiquem, ens és conegut. Però Josep Julien, a través d’un humor mordaç i irònic, ens presenta una normalitat que acabem descobrint com absolutament disfuncional.
Estructuralment tot està recollit en un diàleg ràpid i eficaç entre els personatges de Màrcia i Ramon, la mare i el pare de Mirko, el nen bosnià que han adoptat i que intervé des de l’absència, però en qui està vessada tota la conversa i trama. Parlar de l’absent sense donar-li cos, ens dona ja una clau de la seua identitat i representació.
La comèdia comença a tenyir-se de negre i a convertir-se en un thriller psicològic quan descobrim que la suposada normalitat es trastoca, quan les regles de l’ètica i la moral són unes altres, estan distorsionades, sense ser jutjades. A poc a poc, esbrinem la natura dels dos personatges, la seua inestabilitat i deliri.
Però en el rerefons de la història, quan allò normal es transforma en terrorífic, llegim més enllà d’allò anecdòtic. Carn humana parla de la societat líquida dels nostres temps (Bauman), fluida i volàtil, afeblidora dels vincles humans i els seus compromisos, parla alhora d’adulcentrisme i paternitat, de persones de primera i de segona categoria, de competència i economia, de la mercantilització dels cossos, de desnaturalització i deshumanització, parla, dins de l’ens familiar, del capitalisme més voraç instal·lat a les nostres vides.
Però ho fa a través de l’humor, sense una intenció moralitzadora, amb ironia i intel·ligència.
Bona lectura!!
