Un pioner del neohel·lenisme a Catalunya

Entrevista a Joaquim Gestí per Nina Valls

Resum

Joaquim Gestí és traductor, professor, hel·lenista i neohel·lenista català. Llicenciat en Filologia Clàssica i doctor en Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des de fa molts anys és professor de grec antic al grau de Ciències de l’Antiguitat de la UAB i de grec i llatí a un institut de secundària; i compagina la tasca docent amb la traducció. Ha traduït del grec clàssic set volums de la Història d’Heròdot per a la Fundació Bernat Metge entre els anys 2006 i 2012. Del grec modern, ha traslladat al català una vintena d’obres, entre les quals set de Petros Màrkaris per a l’editorial Tusquets. Més enllà de l’autor de novel·les policíaques, ha traduït altres autors com Lilí Zografu, Dora Iannakopulu, Maria Skiadaresi, Soti Triantafilu, Tanassis Valtinós, Andreas Staikos, Kikí Dimulà o Giorgos Viziinós, entre d’altres. És membre fundador de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes de la qual va ser president des dels inicis fins a l’any 2017. A més, ha dut a terme la traducció del francès del Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal i de l’italià, Seixanta contes i Les nits difícils de Dino Buzzati i Contes per a un any, de Luigi Pirandello, premi, aquest darrer, de traducció Vidal Alcover del 2007.

Moltes d’aquestes tasques, les ha tirades endavant conjuntament amb Montserrat Franquesa, la seva dona i companya professional, com ara la gran majoria de les traduccions del grec modern o la del francès del diccionari de Grimal. Una de les més recents, ha estat la direcció conjunta de Visat, la revista de traducció i literatura del PEN Català, fins a la tardor passada en què, malauradament, Franquesa va morir. Sigui aquesta entrevista, doncs, també, un petit homenatge i record a la Montserrat que, com el Quim, va treballar incansablement i de manera entusiasta per donar a conèixer la literatura grega moderna a casa nostra.