Begonya Pozo

Resum

Vaig conèixer Begonya Pozo, ja fa uns quants anys, en una activitat de la associació Carena ( associació que cuida de persones amb càncers avançats).

La Doctora Pozo, Vice-degana d’Universitat, professora, escriptora, poetessa, traductora... poca broma. Amb un currículum que imposa, penses que haurà de ser una senyora docta, seriosa i que hauràs d’anar amb compte...

I va i em vaig trobar davant  una dona que reia molt, que no feia ostentació del seu nivell acadèmic i que, no sòls, donava suport a les bogeries creatives d’un grapat de ballarines, músics i persones del moviment associatiu, sinó que, a més a més, no parava de fer aportacions, de fer equip.

“Esta tia mola molt”, la presumpció d’una senyora dòcta, seriosa, i tal i qual, se’n va anar en orris. Per cert, l’espectacle va quedar fantàstic: ballarem, cantarem, recitarem amb moltíssima complicitat, un goig.

Des d’aleshores hem anat coincidint per la vida. Vaig utilitzar un poema seu per a fer una cançó i una idea seua per a posar títol al CD on està inclosa esta cançó.

Farà any i pico  em va telefonar per a fer un cafè i contar-me el projecte que Carles i ella estaven preparant amb poesia i musica en directe, he de dir que no em va sorprendre, feia temps que li havia fet la “fitxa” ( persona formada, informada, agosarada i valenta), nomes li calia un entorn propici per a llançar-se a la piscina, amb aigua o sense, en busca de camins creatius i artístics més enllà del seu territori confortable ( La literatura, la poesia, els haikus i totes eixes coses que, ja es sabut, que fa tan bé). Vaig tindre la oportunitat d’aportar, en aquell projecte,  el meu granet de sorra en forma de col·laboració.

No fa massa a la Sala Carme Teatre, allà pels nadals, va ser la presentació. Coincidirem entre el públic  Isabel Robles, Imma Manyez, Anna Gascó,  Jaume Perez Montaner, i jo mateix, tots una mica expectants... Begonya Pozo entre bateries, teclats, guitarres, saxos, micròfons. Tota una novetat, amb el resultat d’un molt bon, i sorprenent, espectacle.

Doncs be,  Begonya Pozo ha ingressat a la nomina de poetesses que no es limiten a llegir/declamar els seus poemes, que han fet el pas i complementen les seues creacions amb la complicitat d’altres disciplines artístiques.

Tampoc es que esperés menys de la Doctora Pozo, torne a dir que fa temps que vaig fer -li la “fitxa”, però, he de reconèixer que em va sorprendre que estigues tan ben filat. La maneta de Carles es fa de notar, tot s’ha de dir. Al remat, d’això va l’art: de col·laboració i complicitats.

Estic molt orgullós de la meua amiga Begonya, es tota una artista !!!