100 de Caràcters
Resum
La revista de llibres Caràcters ha arribat, no diré que contra tot pronòstic, però sí amb certes dificultats al llarg de la seua història i de les diverses etapes que ha travessat, al número 100. Una xifra simbòlica, potent, ineludible, que cal celebrar, agrair i reconéixer. En aquest país nostre on, actualment, la cultura en català és menystinguda i atacada per una part considerable de l’esfera política no ens sobra cap reconeixement. Caràcters ha estat sempre un espai de trobada per a intel·lectuals, assagistes, novel·listes, poetes, homes i dones de teatre, professionals de l’edició i la traducció, artistes, polítics, periodistes, docents, crítics, és a dir, persones preocupades per totes les qüestions relatives a l’ecosistema literari i relacionades directament amb la vida dels llibres, és a dir, amb la vida. A través d’aquesta finestra sempre s’ha donat prioritat a la literatura creada en el País Valencià, sense perdre mai de vista però l’horitzó comú. El nostre patrimoni lingüístic, literari i cultural ha circulat amb vigor i fluïdesa per les pàgines de la revista des dels seus inicis, fent de Caràcters un territori sense fronteres. I sabem que això suposa un gran esforç, perquè vivim dins d’una cultura fragmentada que no sempre és capaç de tenir una mirada total sobre la -pròpia- realitat. Malgrat tot, Caràcters ha sabut fer dialogar veus, gèneres, territoris i generacions, amb la voluntat de reflectir sense cap mena de complex la riquesa i el potencial de la nostra literatura.
En aquests anys de celebracions -Any Vicent Andrés Estellés, que la Generalitat valenciana ha decidit no celebrar oficialment; Any Àngel Guimerà; Any Montserrat Vayreda i Any Joan Salvat i Papasseit-, considere que Caràcters també mereix un reconeixement per part de les institucions universitàries i del món de la cultura. Per això dedicaré aquest espai privilegiat que se m’ha atorgat a donar les gràcies. En primer lloc, a totes les persones que han dedicat el seu talent i el seu temps al llarg dels anys per a poder publicar-la regularment: des de les diverses direccions i redaccions fins a totes i cadascuna de les persones que hi han col·laborat de forma puntual o més extensa al llarg del temps; sense oblidar les persones encarregades de la correcció, maquetació i distribució. En segon lloc, a totes i tots els escriptors que conreen i s’estimen el català, ja que les seues obres ens han permés entendre més i millor el moment històric que ens ha tocat de viure. Òbviament, ací també hi ha una menció especial per a les editorials que ens ofereixen altres veus, tradicions i mons possibles a través de traduccions. En tercer lloc, a totes les persones enamorades de la lectura que fan dels llibres el seu cau, oasi i refugi per a la calma o la lluita -segons convinga.
Com a exdirectora de Caràcters, soc conscient que podria haver dedicat aquesta pàgina a reflexions sobre la meua escriptura, activitat literària, acadèmica, etc. Tanmateix, no volia deixar passar aquesta oportunitat -que m’honora profundament- per a recordar que si hem arribat fins ací, és per la constància i l’estima profunda que ha sabut concentrar i focalitzar Caràcters al voltant de la llengua i la literatura catalanes. És una revista única i inclassificable, precisament per açò, és el meu -el nostre- deure celebrar-la, homenatjar-la i reivindicar-la. Llarga vida a Caràcters!
