Camacuc: la revista que da riure i pica l’ullet al poder

Resum

CAMACUC: LA REVISTA QUE FA RIURE I PICA L'ULLET AL PODER

En el remot any de 1984, va sorgir del no-res, com un superheroi en plena lluita contra la monotonia, el formidable projecte que avui coneixem com a Camacuc. Un grup d’atrevits mestres i valents defensors de la cultura i l'educació, es van ajuntar amb ànimes intrèpides relacionades amb l'ensenyament, i van cridar al món "Avancem, que els xiquets i les xiquetes mereixen riure i aprendre en valencià!"

I així, com qui llença un còmic al món, va veure la llum el Camacuc número 0 un dia de juny. Fou una peça mestra, amb aquella girafa en la seua coberta i el Camacuquet enlairat en un avió de paper sobre el logo, que ràpidament es va convertir en l'heroi de la infància, la joventut i fins i tot dels adults amb ànima jove.

A través de la lluita contra la burocràcia i la manca de recursos, Camacuc ha esdevingut un guerrer literari, resistint amb més afany que una batalla entre superherois i supervilans. En aquesta història plena d'aventures i girs argumentals, l'editorial ha anat lluitant contra les incerteses com si fos un personatge amb més vides que el gat Pumbi. Amb estima i caliu, la gasolina més eficient, ha arribat als nostres dies amb algun arrap però el cap ben alt i un bon somriure, llesta per a posar de model per a una estàtua que l'immortalitze.

Amb el 80% de la revista reservat per a còmics (la part més divertida, és clar), i el 20% restant dedicat a experiments, contes, ecologia (sí, també fem la nostra part per salvar el món), recomanacions i passatemps que fan pensar fins i tot als adults. La revista és una barreja d'aliments a l'altura del menú d'un restaurant de 4 estreles, directa al paladar dels menuts: de primer somnis, de segon aventures i de postres humor, tot amanit amb l'agudesa mental dels autors i les autores i per suposat en valencià.

Avui, Camacuc és la revista de referència amb més de 1200 subscriptors que la reben amb la mateixa emoció que quan el protagonista d'un còmic rep el seu vestit de superheroi (o supervilà). Un vincle màgic s'ha creat entre la publicació i els seus lectors, com si els còmics foren potents elixirs que mantenen viu l'esperit aventurer i enginyós de la infantesa, fins i tot quan els cabells comencen a embrutar-se de blanc i les cares amb algun solc.

Els objectius? Normalització lingüística, foment de la lectura i la promoció dels autors i les autores valencians. Objectius més nobles que la fusta de roure, però tot i ser vells objectius encara no hem aconseguit assolir-los, podrà Camacuc completar la missió? Ens ajudes? Camacuc no només et fa riure, sinó que també t'ensenya paraules noves i valors, i et porta de viatge per mons imaginaris tan increïbles com cada una de les històries que publica.

Però, oh sorpresa! Els polítics de dretes, amb el seu superpoder anticultura, han decidit censurar Camacuc, juntament amb altres revistes. Un tuït del regidor de cultura de Borriana va proclamar la censura com si fos un gran èxit, i l'actual conseller de Cultura, d’extrema dreta, va aplaudir. És com si el Mal s'hagués apoderat de la ciutat i només els nostres lectors tingueren l'antídot per resistir-hi. Després Torrent i Montserrat sucumbiren a les censures, esperem que no siga un virus molt contagiós.

Així que, amb la capa al vent i l'espasa de la creativitat enlaire, Camacuc crida "Totes i tots amb la lectura!" “Totes i tots amb el Valencià!“, mentre continua lluitant contra els enemics de la cultura, l'humor i la llengua. Perquè, com a tot bon còmic, la nostra història continua... i resisteix.

Joan Escrivà
Director de la revista Camacuc