Laura Gost: Les cendres a la piscina

Resum

Eva Mangas Murcia

Autoria: Laura Gost

Títol: Les cendres a la piscina

Editorial: Proa, Barcelona (2023)

Pàgines: 220

Una novel·la de personatges

Les cendres a la piscina es la novel·la guanyadora del premi Proa 2023, escrita per Laura Gost (1993), una escriptora mallorquina que ha resultada premiada en altres ocasions, tant com guionista de curtmetratges (Woody & Woody) com de teatre (La deliberació del escorpins).

            Aquesta història no és una autobiografia, però té un objectiu personal. Coneixem a Laura, el personatge; i així coneixem també a Laura, l’autora, amb un paral·lelisme evident. L’escriptora crea un món de personatges ficticis amb la finalitat d’explorar una dinastia, per comprendre persones, famílies i un món canviant.

            Consegüentment, aquesta és una novel·la de personatges. Coneixem a tres generacions familiars a partir de la figura del patriarca, Sebastià, que experimenta un viatge personal que li transporta dels orígens més humils a la vida acomodada dels rics gràcies a la inversió inmobiliaria turística. Aquest és un fenomen que marca la Mallorca contemporània i que, a més de canviar el paisatge, canvia les persones. Laura ens parla de cóm afecta aquesta nova vida als personatges i cóm, per conseqüència, canvien les dinàmiques interpersonals.

            Al llarg de la novel·la, els diversos capítols ens porten la distinta mirada dels membres de la família. Cadascú viu els esdeveniments d’una manera diferent, extrau un significat dels canvis i té una opinió pròpia sobre el protagonista. Al voltant de Sebastià trobem diverses dones que, llunys de tindre un paper subjugat a la seua figura, tenen una presència i complexitat que destaquen a la novel·la. Els seus tres amors; Catalina, Mercedes i Leidi li proporcionen un tipus d’amor totalment diferent en funció del que Sebastià espera de la relació en el moment vital en que es troba. Catalina és la mare dels seus fills, encarna la necessitat d’arribar als estàndards del seu marit; Mercedes és més elegant però ni els diners poden omplir el seu cor; i darrerament, Leidi és eixa treballadora del llar que “me surt més barata que una infermera”, representa la decadència absoluta d’un home que mor sol.

            Tot seguit, hi ha altre personatge femení que destaca, Laura, la neta de Sebastià. De la mateixa manera que Laura és un paral·lelisme de l’autora, Sebastià ho és del seu avi. Laura és un eix essencial dins de la novel·la. Arriba com un resultat de la evolució familiar de tres generacions que s’han anant distanciant. En el moment en que Sebastià mor, Laura fa molts anys que no parla amb ell. Però encara així, quelcom li angoixa de la humiliant mort del seu avi. És aleshores quan naix en ella un anhel d’entendre cóm han arribat al punt on es troben.

            És per això que la novel·la comença i acaba amb la mort del patriarca, perquè es el motor que inicia la reconstrucció històrica. El lector s’endinsa en tot allò que passa al mig, l’alçada i les caigudes. La narració salta en el temps traçant imatges de les distintes etapes de la vida de Sebastià i dels que el rodegen. Tot amb la finalitat d’entendre, només d’entendre, per què som qui som, i per què la nostra família és com és. Com diu Bradbury: “escriure és recordar i és recordar allò que mereix ser escrit”.