L’èxtasi diví del festí
Resum
El festí de Babette és un títol que pot ser aquells més avesats en assumptes gastronòmics reconeguen per l’homònima pel·lícula de culte. Aquesta és la ressenya del relat que la va inspirar i que per primera vegada es publica en català de la mà de Viena Edicions. No se m’ocorre una col·lecció millor que l’anomenada «Petits plaers» per publicar un llibre com aquest, que de petit segurament només té la mida. Una novel·la breu, d’extensió reduïda que està pensada per ser degustada amb tranquil·litat. Qualsevol estona d’oci que hom desitge dedicar a la lectura, fins i tot un vol no massa llarg, són moments per acostar-se a aquesta obra signada per Isak Dinesen, pseudònim de l’escriptora danesa Karen Blixen.
L’argument d’aquesta novel·la, encara que és ben simple, fa un recorregut emocional molt complex. Dues germanes viuen a un poble al bell mig d’un dels fiords noruecs. Filles d’un pastor luterà, han crescut aïllades de les temptacions mundanes i ja majors, reben una inesperada visita, la de madamme Babette, una dona que fuig de França per raons polítiques. La nostra història es situa catorze anys després d’aquest moment. Durant aquest temps Babette s’ha adaptat als costums de les germanes i és una més a la comunitat, així que en el moment en què aquesta rep una bona notícia que posa en dubte la seua continuïtat al poble, tothom s’entristeix una mica. No obstant, la dona només fa una estranya petició a les germanes: vol encarregar-se de preparar un veritable sopar francès per a tot el poble en honor del centenari del degà. A partir d’aquest moment comença la narració de l’esdeveniment que dona nom al llibre. Un banquet que no hi estarà exempt de conseqüències, però això ho haurà de llegir vostè per descobrir-les.
El festí de Babette és un cant a l’hedonisme enmig de l’anodina quotidianitat sota la muda opressió de la religió, de l’ascetisme i, sens dubte, allò que inicialment es concebia fins i tot com a pecaminós, el gaudi pel menjar, es converteix quasi en un camí d’unió divina. Pot ser, si pensem en l’ascètica i la mística, les protagonistes han seguit, d’alguna manera, les tres etapes de la mística al llarg de la narració.
Durant anys han transitat per les vies purgativa i il·luminativa, apartades de les temptacions de la vida, rebutjant les possibilitats de l’amor carnal, per, finalment, i de la manera més inesperada, aplegar a la via unitiva, ja que quan quasi ha acabat el banquet el narrador afirma que «el menjador era ple de llum divina». Aquesta comparació amb les vies de la mística té un bon motiu: només quan els comensals decideixen no gaudir ni parlar d’allò que mengen i beuen és quan vertaderament aconsegueixen aquesta mena d’èxtasi diví, doncs les germanes no són capaces de recordar què han menjat al banquet.
Com s’aconsegueix que el poble es deslligue dels plaers que comportaria un sopar de la millor cuina francesa? Les filles del pastor, atemorides pels extravagants ingredients que veuen arribar a la seua cuina, decideixen parlar amb la resta de germans de la comunitat als qui demanaran un favor. No importa què hi haja al plat o a la copa, ho prendran sense dir ni paraula. Només un dels convidats, que no forma part de la comunitat, es mostrarà sorprès davant l’espectacle gastronòmic al qual assisteix.
Aquesta novel·la es converteix en una reflexió sobre les virtuts no esperades de l’hedonisme i sobre l’art. D’una banda, després d’una vida completament austera, i quan sembla que el llegat del degà està condemnat a desaparèixer per les baralles que havien anat sortint entre els germans del poble, el festí de la Babette, probablement degut al consum d’alcohol, ve a posar-hi pau. Allò que més por feia a la germanes té, aleshores, un resultat benèfic en la població.
D’altra banda, el relat acaba per convertir-se en una reflexió sobre el valor de l’art i la riquesa no material que aporta aquest a la vida, doncs la cuinera prefereix cuinar la seua última obra d’art en aquest banquet, sentir una última vegada el poder que els seus plats tenen sobre la gent, a posseir deu mil francs i, amb ells, la riquesa terrenal.
Una novel·la que, de ben segur, us resultarà un petit plaer al llegir-la.
