Reflexions per a joves en forma de cançons

Resum

Se sol dir que els joves no lligen. Jo sempre he pensat que, donat el cas que açò fora cert, potser seria perquè no els posem davant els llibres que els poden agradar. Com podem creure que els motivarem a llegir si a l’escola només se’ls presenten llibres amb més fulls que dies de vida han tingut ells? El que necessiten els joves són llibres en què es puguen veure representats i que, a la vegada, els eduquen èticament i moralment. És a dir, llibres com Amb fil de seda.

Estava clar que el llibre anava a ser un encert: amb la combinació d’una autora com Muriel Villanueva ‒que compta amb més de trenta obres, algunes d’elles traduïdes al castellà, el portuguès, el polonés, el coreà i el xinés, i dotze premis d’escriptura‒ i Tres Voltes Rebel a càrrec de la portada, no podia ser d’una altra manera. Només cal veure el feed d’Instagram de la il·lustradora per comprovar que els dibuixos tenen una càrrega reivindicativa important. Per tant, és fàcil imaginar que un llibre amb una portada seua comptarà amb una força similar. Així ocorre, de fet: Muriel Villanueva escriu una història que reclama un lloc en la literatura per a personatges que tradicionalment s’han obviat com si no existiren o s’han conformat amb un lloc que no els hauria d’haver correspost. Tant és així que com a protagonistes inclou una xiqueta amb un cos no normatiu, una altra mulata, una que pertany a una família monoparental i una persona de gènere no binari. Com us deveu haver adonat, la majoria dones, i tots ellis ‒per descomptat, hi empraré vocabulari inclusiu‒ pertanyents a minories discriminades tradicionalment.

Amb una mescla de personatges tan potent, només calia que Muriel Villanueva els ajuntara amb la idea de formar un grup de música per a tindre el començament d’una bona història. Aquestis quatre xiquetis construiran una relació que el lector anirà coneixent a mesura que avance la novel·la, a través d’analepsis des del moment en què Carla, una de les components del grup, ingressa a l’UCI.

Amb les veus narradores de cadascuni dels protagonistes, com una bona novel·la coral, l’autora ens clava en la pell de quatre adolescents que han sigut marginadis de la resta de xiquets de la seua edat i que, a la vegada, tenen problemes similars a aquells que té qualsevol adolescent, mentre la seua amistat va canviant amb els sentiments.

La novel·la no podria tindre millors ingredients per a ser la ideal per a joves que cursen l’ESO. En primer lloc, compta amb personatges de la seua edat que viuen la vida que podrien tindre ells, amb problemes similars i interessos que els venen de gust ‒qui no voldria tindre un grup de música com ellis?‒, i que li donen importància a allò que per a ells és, possiblement, el més essencial: l’amistat. A més, farà reflexionar a qualsevol sobre la obesitat, el col·lectiu LGTBIQ+, el racisme, el concepte de família tradicional, l’amor i, no menys important, l’amistat, que es mostra de manera realista i es planteja de forma que es resol en relacions sanes. Per si fora poc, tot açò ho narra amb un llenguatge senzill que s’adequa a les capacitats dels lectors potencials, sense perdre, per aquest motiu, qualitat literària. És més, l’autora té tanta cura amb la narració que inclús canvia de variant de llengua quan parla Berta, que és valenciana i, per tant, utilitza la variant occidental en lloc de l’oriental. Ja m’haguera agradat a mi llegir algun llibre en català en la meua variant quan tenia quinze anys.

La gràcia de Muriel Villanueva a l’hora d’incloure aquests tipus de personatges i de representar els seus problemes en una novel·la dirigida a un públic amb edat delicada aconseguirà, per una banda, que molts dels lectors puguen, probablement per primera vegada, veure’s reflectits en un llibre i, per l’altra, que la resta òbriga els ulls i s’eduquen en la comprensió, l’acceptació i la igualtat. I, per si no queda del tot clar, inclou lletres de cançons escrites pels membris del grup protagonista ‒o, tècnicament, per Paula González Gallego, Verónica Mykhaylyuk Solonchuk i Saona Badia Vaz‒ que sintetitzen de la manera més poètica possible tot el que el llibre intenta transmetre. Amb una premissa així, pocs pares no correran a comprar aquest llibre per seus fills.