Russ o les raons d’un cànon masculí
Resum
La història del feminisme és també la història del seu corpus bibliogràfic, d’un conjunt de textos que s’han convertit ja en clàssics i que van ser escrits per dones de relleu com Mary Wollstonecraft, Simone de Beauvoir o Kate Millett. Entre els textos del cànon feminista brilla amb llum pròpia aquest llibre de Joanna Russ, Com destruir l’escriptura de les dones, publicat l’any 1983, i encara vigent en molts dels seus postulats.
Entre la segona i la tercera onada del feminisme, a principis d’una dècada dominada pel neoliberalisme de Reagan i Thatcher i pel final de la utopia comunista, una escriptora novaiorquesa es va proposar un repte intel·lectual: inventariar i analitzar les raons que fa servir el sistema patriarcal per a espentar cap als marges del cànon les creacions literàries femenines.
El resultat és l’assaig ara traduït al català per Raig Verd. Un llibre profundament documentat que es llig amb l’interés d’una novel·la detectivesca: l’assassinat que s’investiga és el de l’escriptura de les dones dins de la història de les lletres. Joanna Russ ens ha llegat un dels millors catàlegs del masclisme cultural que s’han escrit mai, prenyat d’exemples suculents i de casos paradigmàtics que fan pensar, fins i tot, al cervell més refractari i acomodat.
Certament, com la mateixa Russ reconeix, el volum peca d’ocupar-se únicament d’autores en llengua anglesa, blanques i burgeses. Es parla molt de Jane Eyre i de Cims borrascosos, de Woolf i de Plath, de Cavendish i de Dickinson. Se citen constantment teòriques feministes de l’òrbita anglosaxona que, en molts casos, resulten llunyanes o desconegudes per a la lectora actual de temàtica feminista. Però, si vol, eixa lectora d’ara i d’ací pot fer l’exercici de traslladar la crítica de Russ al seu àmbit lingüístic. I comprovarà com s’acobla a la perfecció.
Raó 1 per a destruir l’escriptura femenina: «L’autora sols ha fet una obra bona». ¿Per això sols llegim La plaça del diamant de Rodoreda mentre, fins fa poc, s’oblidava tota la resta de la seua producció? Raó 2 per a destruir l’escriptura femenina: «L’autora parla d’experiències menors». ¿Per això les experiències masculines són d’interés per a tota la humanitat i, en canvi, una novel·la com Cendres, d’Aurora Bertrana ‒on conta el dolor d’una dona després d’haver-se casat amb un home homosexual‒ sols interessa a les dones? Raó 3 per a destruir l’escriptura femenina: «Aquesta dona és una excepció insòlita». ¿Per això en tot un segle sols destaca sor Isabel de Villena, en un oblit deliberat de la resta d’autores de la seua època? Raó 4 per a destruir l’escriptura femenina: «Ella escriu un gènere menor». ¿Com prendre’s seriosament Isabel Clara-Simó si la seua obra es qualifica despectivament de literatura juvenil? La mateixa Russ va patir el menyspreu per dedicar-se a la ciència-ficció. Unes altres causes, com l’atribució de l’èxit femení al fet d’haver compartit l’escriptura amb el marit, el pare o el germà, o la negació directa de l’autoria femenina, també es recullen i es comenten amb detall en aquest llibre cabdal.
Afortunadament, si Russ haguera de posar-se a escriure avui el mateix llibre, hauria de reconéixer l’esforç que s’ha fet, en els darrers anys, per a equilibrar una mica el biaix del cànon tradicional. Un esforç compartit des de les institucions públiques, els segells privats, el món acadèmic i la massa de gent aficionada als llibres ‒cada vegada més feminitzada. Es publiquen, rescaten, tradueixen i editen llibres de dones més que mai. Podem llegir tots els contes de Caterina Albert o les completes de Carmelina Sánchez-Cutillas. Podem gaudir de traduccions d’autores contemporànies d’altres latituds a editorials com Sembra, Periscopi o Les Hores. I acostar-nos a les escriptores del XIX de la mà de Viena Edicions. Falta, és cert, que les dones escriptores ocupen més espai i temps en el currículum educatiu, però les noves generacions de docents estan transformant el cànon des de baix, que és d’on millor s’amplia i es qüestiona tot. Passar de la destrucció a la construcció constant, eixe és el nou repte.
