Com decorar la paraula
Resum
El dijous 20 d’octubre de 2022 la Fundació Rafael Masó va acollir l’exposició titulada «Imatge & Poesia», on es mostrava la simbiosi de les lletres i les arts plàstiques a Catalunya, una mena de visió panoràmica de l’art català des de 1865 fins a 1938.
La literatura i les arts plàstiques han anat sovint del bracet al llarg de la història de les cultures, com indica Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, al preàmbul que convida els lectors a endinsar-se en aquest llibre que tracta les relacions entre les dues branques, així com de la cultura en relació amb el sentiment d’herència i de pertinença a un lloc determinat. L’exposició mostrava més de 180 llibres, revistes il·lustrades, pintures, cartells, gravats, i manuscrits. El llibre, que naix amb motiu de l’esmentat acte cultural —editat per Úrsula Llibres— planteja de la mateixa manera als lectors un recorregut a través de la col·laboració d’artistes plàstics i de la paraula des del simbolisme fins a les avantguardes.
Dividit en quatre gran parts: «La Revolució simbolista (1881-1906)», «El temps del Noucentisme (1906-1923)», «El Postsimbolisme i les avantguardes (1914-1936)» i «Poesia en temps de guerra i revolució (1936-1938)», aquest volum, de la mà dels comissaris, la filòloga Margarida Casacuberta, i l’historiador de l’art Aitor Quiney, es converteix en una recopilació del patrimoni viu d’un període concret, que s’ha de reivindicar com a present encara.
Si hi ha un eix central del debat intel·lectual a l’Europa del segle passat, aquest probablement siga l’originat al voltant de la idea de progrés. Els joves poetes lluitarien en defensa d’una ciutat moderna, creadora de la fascinació, o bé de la idea que aquesta mateixa ciutat idealitzada podria ser monstruosa pels mateixos elements que els altres exalten. La posició social de l’artista, per altra banda, i qüestions al voltant dels seus drets i obligacions, hi omplirien centenars de pàgines. No obstant això, caldria dir que, malgrat la diversitat de propostes que es mostren amb els artistes inclosos en el llibre i l’exposició, totes comparteixen un denominador comú més relacionat amb raons extraliteràries que amb les intrínsecament literàries: el vitalisme, com a símbol del nou segle.
Dins del text es posa en relleu la importància de tenir en compte que «l’art català tendeix a redimir l’art del Noucentisme incorporant-hi no només l’estil clàssic o mediterranista propis d’aquest període, sinó aplicant-hi una mirada polièdrica i acceptant que durant el mateix temps convivien diferents tendències, com el decadentisme i el barroquisme, amb una estètica ben pròpia». El volum vol recuperar la relació entre imatge i paraula, i entre imatge, paraula i la noció d’una identitat pròpia. No falta bellesa en les il·lustracions i els cartells que beuen de l’estil purament europeu de principis de segle, però amb una iconografia ben representativa de la cultura catalana i valenciana (com és el cas de les il·lustracions de Rigoberto Soler per a Himnes i poemes de Miquel Duran i Tortajada, pàgina 144).
El volum recupera una extensa quantitat d’obres pictòriques, on ens és possible trobar gran noms com són Joan Miró, Pablo Picasso, Federico García Lorca, o Salvador Dalí, però cal tanmateix destacar la presència d’altres com Alexandre de Riquer, Josep Triadó, Ismael Smith i Josep Obiols. També és interessant la inclusió d’altres materials gràfics, com cartes, esbossos, poemes manuscrits gargotejats, a més d’il·lustracions presents en diaris o insertes en llibres de poemes que decoren els versos. La imatge acompanya la paraula en totes les seues formes i en tots els espais, són el reflex l’una de l’altra. El text sempre pot aparèixer il·lustrat, i la imatge sempre pot ser descrita.
Més àmpliament, la història cultural que descriu el llibre es representa com la lluita constant d’una naturalesa refinada i una orgànica, i de la línia emprada per definir-ne cadascuna. La pretesa elegància i refinament de gust barroc i la senzillesa de composició i estructura, inclús l’estil caricaturesc, en cartells i cobertes. La projecció i el paper. L’ideal i la realitat. La lluita, en definitiva, d’una bellesa entesa com a conservadora, i una mirada més fresca cap a altres realitats, des de distintes maneres d’entendre què és «bell» i què pot ser-ho. Aquest llibre vol convidar el lector a pensar com miraven els dibuixants els escriptors, els poetes. Com van voler dibuixar el pensament, la idea, la paraula.
