El vaivé de les faules
Resum
«Deixa’m que et parli una mica de Wayo-wayo. Fem que al teu cor creixi la imatge de l’illa de Wayo-wayo.» A final de juny de 2022, durant la tercera edició de la Mai Més Conference a la llibreria Gigamesh, l’editorial Chronos va fer de telonera d’un vespre en què, a banda de celebrar el tercer aniversari de Mai Més, editorials independents i fans van reivindicar la literatura de gèneres fantàstics. En aquest escenari va llançar l’anunci d’aquest llibre que, a priori, semblaria difícil ubicar dins del seu catàleg. Ben cert és, però, que hi encaixa, i molt.
L’home dels ulls compostos és una novel·la d’un dels escriptors taiwanesos més importants de la seva generació. Wu Ming-Yi és un autor polifacètic ja que també és artista, docent universitari, investigador i activista mediambiental. Originalment publicat el 2011, el text s’ha traduït a més de catorze idiomes i va arribar a la nostra llengua el setembre de 2022, durant la quarantena edició de la Setmana del Llibre en Català. El tema central és l’ecologisme: una denúncia explícita de les catàstrofes provocades per la contaminació i la deixadesa humanes i, alhora, una oda a la fauna i la flora de l’illa de Taiwan. Wu utilitza la imatge de les illes com a fil conductor de tota la narració i entreteixeix un relat que se’ns revela com a coral i polièdric. Tot i que la natura n’és la veritable protagonista, la història avança seguint l’Alice i l’Atrie: una professora de literatura que ha perdut l’esma per viure després de la mort del seu fill i del seu marit; i un jove que, seguint la llei de l’illa de Wayo-wayo, es veu obligat a fer-se a la mar sense possibilitat de tornar a casa. Ambdós personatges semblen condemnats a morir i tanmateix trobaran nous motius per viure després de trobar-se l’una amb l’altre com a conseqüència fortuïta d’un desastre mediambiental.
Wu juga a entrellaçar les vicissituds de l’Alice i l’Atrie amb les de molts personatges i indrets diversos, talment com si ens expliqués una faula a la vora del foc. Una història que festeja amb el realisme màgic i que toca temes com la diversitat social de Taiwan, el racisme, la violència de gènere, les diferències de classe, l’amor, l’amistat, la salut mental o el sentiment de pertinença. Escrit amb un estil evocatiu i líric, ple a vessar de tendresa, el relat segueix un ritme pausat però incansable, com si emulés el vaivé de les onades.
A banda de la innegable qualitat literària de l’obra, cal elogiar la cura de Chronos per aquesta edició: il·lustrada de la mà d’Elisa Ancori i amb la traducció directa del xinès de Mireia Vargas Urpí, a més d’un pròleg escrit per Javier Altayó i l’epíleg signat per Sílvia Fustegueres, tots dos traductors del xinès. Uns complements que ajuden no només a ubicar qui és Wu Ming-Yi i per què aquest llibre és tan important que arribi traduït, sinó que evidencien l’esforç de l’editorial per sortir de la zona de confort que representa la literatura anglosaxona. De fet, l’obra de Wu forma part de l’anomenada literatura sinòfona: és a dir, aquella que s’ha escrit en xinès fora de les fronteres de la República Popular de la Xina com ara a Taiwan o a països del sud-est asiàtic. D’aquesta manera som testimonis d’un corrent literari que circula en paral·lel als cànons hegemònics i, en aquest sentit, la seva lectura resulta molt gratificant. Així doncs, L’home dels ulls compostos és una addició magnífica a la llista de literatura traduïda en català: un manifest a favor de la diversitat i la riquesa literàries i un escrit reivindicatiu que defensa aferrissadament l’ecologia i la natura. En definitiva, una lectura preciosa idònia per a tota mena de lectors, estiguin familiaritzats o no amb els gèneres fantàstics.
