El Ministeri de Suïcidis?, al fons a l’esquerra
Resum
Mentre la col·lecció de novel·la negra «Crims.cat» celebra el seu desè aniversari i entra a formar part de l’editorial Clandestina, ens ofereix la novel·la guanyadora ex aequo del IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022.
En aquesta ocasió, l’escriptora de Picassent ‒que és més coneguda per les novel·les juvenils de ciència-ficció i per la feina d’editora a Raig Verd i Indòmita‒ ens demostra la seva versatilitat com a autora i ens fa còmplices de la seva primera incursió en el noir. La història ens presenta una societat postpandèmica on l’Estat no només ha legalitzat el suïcidi sinó que, fins i tot, encoratja la població a participar-hi fent ús de les instal·lacions de la Seguretat Social. La nostra primera acompanyant en aquest univers és la Queralt, una psicòloga que treballa en un centre d’assistència al suïcidi. A banda d’ella, a poc a poc, anirem coneixent la resta d’actors de la novel·la: un elenc molt ben treballat que, sense ser particularment nombrós, s’encarrega d’enriquir i aportar matisos a l’argument. Una història de la qual paga la pena no explicar gaires detalls perquè un dels punts forts de la narració és el seu desenvolupament: és gratificant veure com encaixen les peces del trencaclosques i seria absurd aixafar l’experiència a ningú. El que sí que podem compartir, però, és la premissa que enceta el relat: la Queralt rep un expedient, és a dir, una sol·licitud de suïcidi assistit, que li destarotarà la vida irremeiablement. També podem comentar l’enginy amb què es fan servir els paratextos pàgina rere pàgina: el format de retall de notícies, a banda d’oxigenar els capítols, també aporta prou informació perquè el lector s’acabi d’imaginar com funciona el context en què es desenvolupa Suïcidis S.A.
Un altre aspecte sòlid de la novel·la són els personatges femenins. El lector acompanyarà dones amb empenta que, molt conscients dels seus defectes i limitacions, s’esforcen per tenir un impacte positiu al seu entorn. No seria balder afirmar que la vessant introspectiva de l’obra, que dona espai a les protagonistes perquè expressin els seus dubtes i puguin mostrar-se vulnerables, pesa més que els elements arquetípics de la novel·la criminal.
L’Organització Mundial de la Salut considera el suïcidi un problema de salut global: calcula que, anualment, hi ha 800.000 morts per aquesta causa; o el que és el mateix, un decés cada quatre segons. Només a Catalunya, segons les dades que el Departament de Salut va compartir a principi de setembre de 2021 amb l’anunci d’un pla de prevenció, el suïcidi ha esdevingut la principal causa de mort no natural i la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys.
Així, l’autora focalitza en un problema sociosanitari candent i tracta temes complexos amb molta sensibilitat: ni es posa la toga per plantejar judicis maniqueus ni abusa de la premissa per presentar escenes excessivament dramàtiques. Aprofita molt bé la història per exposar i reflexionar sobre qüestions com la salut mental, la falta de recursos crònica de la sanitat pública, la deshumanització impulsada pel tardocapitalisme o els abusos de poder dels cossos de policia i l’Estat. Tot això amanit amb punts d’humor negre que casen amb encert amb el to del text.
En fi, ens trobem davant d’una novel·la negra molt rodona que fa una picada d’ullet a la ciència-ficció. Encara que ni les investigacions ni els trops clàssics de les històries policíaques o detectivesques en siguin protagonistes, Suïcidis S.A. planteja una història pensada al mil·límetre, que no cau en l’error de romantitzar els botxins i que convida al debat. Només em resta animar als lectors a endinsar-s’hi i a seguir la pista de l’autora.
