Un titella a les mans del destí: l’‘Èdip’ de Jaume Policarpo
Resum
Aquesta és una adaptació ben especial de l’Èdip rei de Sòfocles. No es tracta d’una traducció a cura d’un hel·lenista o especialista en la matèria, sinó que aquest és el text dramàtic resultant del muntatge que va realitzar la companyia valenciana Bambalina Teatre Practicable el 2020. Des de la seua fundació el 1981, Bambalina s’ha dedicat a experimentar nous camins escènics amb l’ús de titelles i amb la integració d’altres disciplines limítrofs als seus espectacles com la música o la dansa. Sota aquesta voluntat renovadora, han revisitat els grans clàssics de la literatura universal, no sols del teatre, com l’Odissea, la Celestina, el Quixot o Hamlet, entre altres.
Les circumstàncies del 2020, la pandèmia del coronavirus que va marcar sense cap mena de dubte aquest any, van dur el director de Bambalina a interessar-se per aquesta tragèdia grega, motivada, ni més ni menys, que per la pesta que assola Tebes al començament i que exigeix el càstig de l’assassí (desconegut fins al moment) del rei Lai. «En aquells dies d’incertesa i aïllament em vaig envoltar dels personatges que, enfrontats a una tragèdia tan similar a la nostra, van concloure que de tot allò hi havia necessàriament un culpable i que l’única manera d’acabar amb la desgràcia de tots era desemmascarar-lo» (p. 28), conta el corifeu de la companyia.
Aquesta adaptació, a càrrec del Jaume Policarpo, reprén la motivació, que ha acompanyat per més de quaranta anys la companyia, d’investigar sobre les possibilitats teatrals dels titelles i els objectes. La posada en escena indaga en la «relació enigmàtica que es produeix entre el titella i el manipulador» (p. 27) i, a més, afegeix nous matisos de significació. És que la integració dels ninots al muntatge no potència la imatge d’Èdip com un joguet a les mans del destí?
En l’àmbit textual, dues són les decisions de Policarpo que han determinat el nou text dramàtic creat ad hoc: d’una banda, la voluntat de mantindre l’ambient mític de la tragèdia (és a dir, no trobem una actualització del temps o l’espai ni una adaptació de la trama a la nostra contemporaneïtat); de l’altra banda, la volença d’apropar la dicció dels personatges a la parla actual, una decisió que no sols afecta l’elecció dels mots i el lèxic, sinó que també ha comportat, per exemple, la intervenció de l’ordre i estructura de les oracions, per facilitar la connexió dels espectadors més joves amb l’acció dramàtica. No obstant això, l’adaptador ha tingut cura de preservar, malgrat les modificacions textuals, l’atmosfera cerimonial i litúrgica de l’original grec.
A aquesta edició de Bambalina Teatre Practicable, el text teatral va precedit de diferents apartats, de gran utilitat per a qui siga desconeixedor d’aquestes qüestions, que introduïxen de manera ben clara i eficaç el fenomen de la tragèdia grega a l’Atenes del segle v a. de c., la seua caracterització formal, la figura de Sòfocles i la seua importància per a l’esdevindre d’Occident, l’Èdip rei original i l’adaptació de Policarpo. A més, a continuació del text teatral, s’inclouen ressenyes de l’espectacle teatral als mitjans de comunicació i la descripció d’un projecte cooperatiu interdepartamental per a orientar en el muntatge de l’obra als centres de secundària, a càrrec de Maribel Bayona. A més d’aquesta guia didàctica final (orientada més als cursos de secundària), les decisions editorials (des de la tipografia i colors, fins a les imatges d’alta definició del muntatge original que van il·lustrant els diferents episodis de l’acció dramàtica) fan que aquesta edició del text a càrrec de Bambalina Teatre siga ideal per a treballar la tragèdia grega a diferents assignatures com cultura clàssica, literatura universal o grec.
