La síndrome de l’escriptor cremat

Resum

No fa molt, poc temps després de distribuir-se, m’he llegit l’última novel·la de Toni Cucarella, Qui de casa se’n va, publicada per Amsterdam. Una vegada més he gaudit amb l’estil de l’autor i amb el seu món de ficció literari. La primera part, sobretot, “L’oncle Cep”, m’ha recordat l’ambient que Cucarella retratà en una obra seua anterior, Quina lenta agonia la dels atmelers perduts, una de les novel·les que he llegit amb més plaer en els últims deu o vint anys. Cucarella és un mestre quan evoca un temps passat, els anys de la postguerra i els anys que coincideixen amb la nostra infantesa, la d’ell i la meua –tenim la mateixa edat–, i també en recuperar i fer viu un llenguatge i un vocabulari genuí valencià que converteix en art literari...