Juli Capilla: Arrelats. Sidillà. Per Vicent Usó
Resum
Narrar-se per existir
Juli Capilla, Arrelats. Famílies valencianes amb història / Edicions Sidillà / La Bisbal d’Empordà, 2023 / 271 pàgs / Pròleg de Néstor Novell
Arrelats és un llibre bonic. Per la idea, per l’edició tan acurada, però, sobretot, per aprofundir d’una manera tan directa i tan honesta en el cor del País Valencià i parlar-nos d’allò que se’n parla poc o no se’n parla gens: de les arrels fondes que s’endinsen en el temps, de la memòria compartida, de la diversitat de corrents que conflueixen en una llengua i una cultura i una manera de ser. Per la reivindicació honesta de la identitat que desprén, en un temps de polítiques uniformitzadores, negacionismes obscens i globalitzacions mal enteses. Però anem a pams.
El projecte naix ara fa prop de tres anys, amb la publicació d’Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya. Un llibre, signat pels mateixos editors -Judit Pujadó i Xavier Cortadellas-, que vol donar resposta a una idea que va formular John Berger i que apel·la a la importància que té per als pobles narrar-se, explicar-se, si volen continuar existint. Aquell primer volum va posar en evidència que els editors havien fet curt: que n’hi havia moltes més famílies antigues que no semblava i més territoris que abastar, si volien ser coherents amb la idea, i que, per tant, aquell volum podia ser vist com una primera pedra. Així que, l’any passat, van aparèixer Arrelats. Masos, masies i famílies antigues de Catalunya, l’Aran i Andorra i, simultàniament, aquest dedicat al País Valencià que ara ens ocupa. I més endavant, si la cosa va bé, veuran la llum els volums centrats en les Illes Balears i l’Alguer.
Es tracta d’un volum amanós, de tapa dura, fet amb paper bo i fotos en color, amb una fotografia de portada que ja és tota una declaració de principis: una barraca de la Punta, a l’Horta de València, amb la Ciutat de les Arts i les Ciències al fons. La dicotomia eterna: tradició i modernitat, que tanta gent es resisteix a casar. És un llibre que t’invita a fullejar-lo, a espigolar un fragment d’ací i d’allà, a contemplar les fotografies i llegir-ne els peus, però no només. En efecte, el text mereix una lectura pausada, reflexiva. Juli Capilla ha visitat territoris de tot el País Valencià -de Vilafranca dels Ports al Camp d’Elx passant pel Carxe murcià i l’illa de Tabarca-, i, en cada lloc, s’ha assegut per xarrar calmosament amb gent que té coses a dir, però que, a més, pertany a nissagues de recorregut llarg, i de procedència diversa, perquè el País Valencià, potser com tots però una mica més, és territori d’al·luvió i la seua identitat no pot explicar-se sense aquesta confluència de sangs i, per tant, de cultures, de parlars: occitans, maltesos, mallorquins, genovesos, a més de la base catalana, arribats en diferents moments de la història, que el text ressenya de manera succinta per posar-nos en context. Hi trobem famílies que fugiren de persecucions diverses i també de comerciants que s’hi instal·laren per exercir el seu ofici, cognoms que copen pràcticament el cens de població d’un poble (els Benavent de Quatretonda) i famílies que resisteixen l’embat dels interessos capitalistes que no miren prim (com els Palau, propietaris de l’última barraca de la Punta, a l’Horta de València) i destrueixen allò que xafen sense demanar-ne opinió, projectes que reivindiquen la terra i l’agricultura dels antics amb eines modernes (la gent de Jesús Pobre, per exemple) i, per damunt de tot, trobem l’estima per la cultura heretada dels majors i pel país i per la llengua. De vegades, algun observador extern se sorprén de com el País Valencià ha sobreviscut a tants embats. La resposta està en individus, en famílies, en associacions, en pobles com els que trobareu a Arrelats.
Juli Capilla alterna les paraules dels entrevistats -amb cursives recurrents per no deixar perdre els diversos accents de la llengua-, amb la informació de context i, de tant en tant, algunes reflexions personals. Tot embastat en un text que fa de bon llegir i que et sorprén, ací i allà, perquè et descobreix aspectes inèdits del teu país. Un text que, sense defugir els perills, obre sempre una escletxa perquè hi penetre la llum de l’esperança.
