D’ombres i arrels

Resum

Fa quasi vint anys vaig deixar Itàlia i, enmig de la travessia  –de Pisa a Madrid, de Madrid a Barcelona, fins arribar després a Mallorca–, em vaig enamorar de la llengua catalana. Aquesta trobada atzarosa amb un idioma que desconeixia va convertir el català en la meva llengua amant, amb la què ara mateix escric, penso, somnio, amb la què aleno. El que més m'agrada fer en el món és llegir, després escriure. Quan escric, m'agrada viatjar a un món altre i des d'allà treballar fins a la hipèrbole els temes i les preguntes que m'obsessionen...