Lídia Gàzquez Tria Sharon Olds

Sharon Olds i l’escriptura com a conjur

Resum

Fa temps que penso que l’escriptura, en especial la poesia, és com escriure uns conjurs que direm en veu alta i que invocaran certes entitats a través de símbols i d’imatges, de sentències, afirmacions o preguntes. El poder de la paraula ens farà revelacions i podrem lligar i deslligar forces invisibles. Quan experimento aquesta visió de la literatura, em venen uns quants noms al cap i és per això que trio Sharon Olds (1942, San Francisco) i un poema del seu primer llibre, Satan says (1979). El seu imaginari ens remet al Diable de Milton i a un apoderament com a creadora que traspassa tots els límits, com feu Llucifer, l’àngel més bell, quan va desafiar el Totpoderós i va caure a l’abisme. En les lletres d’Olds hi ha aquesta pàtina d’insolència meravellosa. Escriure és tot sovint un acte de valentia que la poeta porta fins al final...